El núvol al punt de mira de la crisi energètica

temps de lecture: 5 minutes

Des de finals de setembre, la start-up amb seu a Microcity comercialitza una plataforma que permet a les empreses mesurar la seva petjada informàtica.

Delphine Seitiée coordina i dirigeix la xarxa Alp ICT. La plataforma de parla francesa ajuda les pimes suïsses a entendre els reptes i les oportunitats de la transformació digital. El secretari general d’Alp ICT i Ivan Mariblanca Flinch, fundador de la start-up Canopé, així com membres del comitè científic de l’INR CH publicaran el primer estudi sobre tecnologia digital responsable al novembre.

Els centres de dades representen el 3,6% del consum elèctric suís. Si bé el Consell Federal recomana mesures per evitar l'escassetat aquest hivern, com pot reduir la factura aquest sector intensiu energètic sense entorpir els seus serveis?

La crisi energètica està al capdavant del panorama mediàtic, polític i econòmic. I amb ell, l’espectre de l’escassetat d’electricitat d’aquest hivern, de la qual encara no sabem ben bé l’abast. Ara és el moment de buscar estalvis i acumular existències per no congelar-se en dos o tres mesos. El Consell Federal també ha augmentat les crides per reduir el consum d’energia.

Tot i que tots els sectors estan afectats, un àmbit és especialment sensible: la informàtica. En una societat digitalitzada, on depenem gairebé totalment de les eines digitals, com podem reduir el consum d’un sector molt intensiu energètic sense entorpir el bon funcionament de l’economia i els serveis? Què passa amb la situació en cas de talls de llum prolongats i com estan intentant els actors del sector fer front a les dificultats de l’hivern?

A Lausana, Florian Koeppli és responsable de Suïssa de l’editor de programari nord-americà Nutanix: “És molt frustrant haver de trobar solucions amb urgència”, lamenta. La Confederació hauria d’haver pres el lideratge, perquè la problemàtica del consum energètic del nostre sector fa anys que es coneix. Només els centres de dades produeixen tant CO2 com tota l’aviació mundial”.

Centres de dades cobdiciosos

Els centres de dades són molt exigents. Segons l’estudi de l’Oficina Federal d’Energia, el seu consum va ser d’uns 2,1 teravats hora el 2019, és a dir, el 3,6% del consum elèctric suís. Aquesta xifra també inclou els centres de dades interns de l’empresa que poden no tenir una instal·lació d’alimentació de seguretat. Tanmateix, “el potencial d’estalvi energètic als centres de dades és molt més gran del que ens imaginem”, insisteix Florian Koeppli. Quines?

El gerent suís de Nutanix fa servir l’analogia de l’automòbil: “Agafem un Porsche Panamera que consumeix 12 litres per cada 100 i un Citroën que en consumeix 6. El primer no és més contaminant si tinc quatre persones dins en comptes de conduir sol. Passa el mateix per als centres de dades. Hem d’agrupar espais i recursos”. L’altre punt és la conscienciació de la ciutadania: “La gent és conscient de la contaminació que genera un vol d’EasyJet a Barcelona. No tenen ni idea del contaminant que és un dia passat a Netflix, perquè està al núvol. Però una simple cerca a Google és 1 gram de CO2″.

Alguns actors són més cobdiciosos que altres. Com les start-ups i les empreses actives en criptomonedes. De fet, l’emissió de monedes virtuals requereix ordinadors amb una potència de càlcul cada cop més gran. Però a quin cost energètic? A Ginebra, Federico Cruz és el cofundador de Crysec, una jove empresa especialitzada en criptomonedes creada el 2021: “Són tecnologies molt intensives en energia. No obstant això, el món cripto no va esperar que la crisi actual funcionés en alternatives més respectuoses amb el medi ambient”.

Producció de bitcoins que consumeix energia

Segons Federico Cruz, tota la qüestió rau en l’elecció de la moneda virtual: “La producció de bitcoin, per exemple, és una de les que consumeixen més energia, simplement perquè la seva emissió requereix una immensa potència de càlcul. Però altres monedes virtuals s’emeten d’una altra manera, sense requerir potència de càlcul. Aquest és el cas d’hedera hashgraph i solana. Aquestes dues monedes tenen un cost energètic proper a zero, insisteix Federico Cruz. Per tant, la nostra missió és migrar les nostres solucions a aquestes monedes i fer que els nostres clients coneguin aquesta alternativa”.

A Delémont, Yannick Guerdat també es mostra optimista, però es manté prudent. El director d’Artionet, agència especialitzada en la creació de webs i plataformes de comerç electrònic, està afinant el seu pla de batalla en cas d’interrupcions aquest hivern: “Totes les dades dels nostres clients estan allotjades en centres de dades equipats de generadors. Poden durar vint-i-quatre hores. D’altra banda, sembla molt més complicat per als nostres clients l’ERP dels quals s’executa en servidors interns de l’empresa”.

Com a recordatori, l’ERP és un programari utilitzat per gestionar tots els processos interns d’una empresa. Per exemple, gestió de recursos humans, gestió comptable i financera, però també vendes, distribució, compres i comerç electrònic: “En cas d’avaria, el client no podrà rebre comandes ni gestionar la logística”.

A grans proveïdors de núvol com Infomaniak, tots els centres de dades estan equipats amb generadors ultra segurs. El mal de cap en cas d’interrupcions rau en un altre lloc: “Hem de donar solucions als nostres empleats perquè es puguin connectar a Internet. En cas de grans interrupcions, continua Boris Siegenthaler, hauran de conduir a la zona al voltant dels nostres centres de dades alimentats per generadors per treballar”.

Boris Siegenthaler veu el got mig ple: “El preu de la nostra electricitat està congelat fins al 2024”. O uns costos anuals d’un milió de francs. “El fet que el preu de l’energia augmenti fa que les energies renovables siguin competitives. En el futur eco-districte de La Chapelle-Les Sciers, a Plan-les-Ouates (GE), Infomaniak està construint el seu nou centre de dades l’energia consumida del qual es reutilitzarà íntegrament en forma de calor per permetre, a finals de 2023 , per escalfar 6.000 habitatges. La prova que les TIC poden ser resistents i responsables.

Empreses suïsses contaminants

Aquesta àrea també constitueix el camp de recerca de Delphine Seitiée i Ivan Mariblanca Flinch. El primer és el secretari general d’Alp ICT, la plataforma francòfona de promoció de la tecnologia digital. El segon és el fundador de Canopé, una start-up suïssa que mesura la petjada mediambiental del sistema informàtic de les organitzacions (llegiu PME d’octubre de 2022). Juntament amb els membres del comitè científic de l’INR CH, van realitzar el primer estudi suís sobre tecnologia digital responsable, que es publicarà al novembre. La seva observació és implacable: les empreses suïsses són grans contaminants digitals.

Per a la comparació amb Suïssa, Ivan Mariblanca Flinch cita l’estudi realitzat a França. Segons aquest últim, el consum digital d’un empleat durant la seva jornada laboral genera 265 kg de CO2. El seu consum elèctric representa l’equivalent a 47 bombetes de 25 W durant un dia d’oficina. Pitjor encara, el 25% del programari i les aplicacions comprades per l’empresari no s’utilitzen mai. Per a la resta, el 70% està infrautilitzat. “Això suposa un malbaratament de 16.000 milions de francs anuals a Europa”, subratlla Delphine Seitiée.

El 19 de juliol, el termòmetre de Londres mostrava 40 °C. Una onada de calor que provoca l’avaria de part dels servidors de Google i Oracle per culpa de l’aire condicionat: “Amb l’escalfament global, i l’escassetat d’aigua i electricitat, aquests esdeveniments es multiplicaran, avisa Ivan Mariblanca Flinch. Per tant, hem de reduir la petjada digital de les nostres empreses limitant, per exemple, el nombre de pantalles o instal·lant 5G allà on sigui imprescindible. Haurem de prendre decisions. Ja no podem obrir l’aixeta i deixar que l’aigua flueixi”.